Joaquim Puig 1930-2015

L’últim cop que el vam poder veure al club va ser a la Gran Nedada, un emocionat Joaquim Puig ens deia que se sentia molt feliç de veure el club de la seva vida ple de vida i amb tantes generacions juntes, s’alegrava de la iniciativa del 85 aniversari i a més, ens encoratjava a seguir treballant pel Club Natació Martorell i donar continuïtat a molts anys més de bon esport i èxits.

Va ser una icona juntament amb els seus companys, uns anys on tot i els pocs mitjans del Club Natació Martorell i un esport 100% amateur, varen lluitar amb els més grans del waterpolo català i estatal.

Puig, va també ser un bon nadador, de braça concretament.

El 1947 el nedador de CN Martorell en la prova de 200 metres braça es proclama subcampió de Catalunya, altres fites destacables dins de la natació per Puig varen ser el 1959 subcampió de Catalunya Sènior en 100 braça.

Els èxits més preuats van arribar en waterpolo on amb els seus companys;

Antonio Riera
Valentí Sabaté
Antoni Colom
Agusti Riera
Juan Torres
Josep Amat
Joaquim Puig

Van reiterar el subcampionat d’Espanya fent del CN Martorell un referent estatal.

El pas del temps ha esborrat part d’aquesta memòria històrica del Club Natació Martorell, historia que el passat divendres malauradament és convertí en llegenda.

Un dels guardians de les essències del CNM i enllaç entre passat i present, en Jesus Zarco, ens deixava aquest text en memòria d’en Joaquim, des d’aquí agrair a gent com ells que s’estimen l’esport i li donen sentit, ells són l’ADN del Club Natació Martorell.

Ens sumem a les paraules d’en Jesus:

Joaquim

Avui MOLTS amics teus t’hem dit adéu, qui saps si serà fins aviat…
Un dia, quan uns quants romàntics del Club Natació MARTORELL, ens varem ajunta per exposar idees de com celebrar el 75 aniversari del club, algú va posar el teu nom a sobre de la taula.
No et coneixia, com a molt, el teu nom em sonava com un heroi, que al costat d’altres, veu escriure les millors etapes de la història del club.

Aquesta història que sempre està en risc d’oblidar-se, aquesta història que només es coneix la seva real dimensió, quan els que l’expliquen ho fan amb passió i els que l’escolten ho fan amb devoció i respecte.

Avui, hi pogut sentir com més d’un deia: “se’ns ha anat un dels grans que ens quedava”
Et vaig anar a veure i tu gairebé sense conèixer-me, em vas obrir el teu cor i els teus sentiments pel club que tant estimaves. Només per tenir aquest mateix vincle, de manera generosa i desinteressada, vas compartir els teus records i les ganes de lluitar perquè no s’oblidin aquestes gestes que tants i tants esportistes han anat deixant escrites en la història del club més significatiu i transcendental de la població.
Em vas donar una lliçó de vida
Et vaig proposar compartir un bonic projecte, “l’escultura” i et vas oferir a participar i gràcies a la teva aportació i la d’altres com tu, es va poder dur a terme, tot i que encara està inacabat.
El club, la societat, té un deute amb els esportistes i amb el teu exemple, aquest deute es fa més notable i assenyalat
Quan el passat dia 3 et vaig veure i et vaig saludar, em vas fer molt feliç.